La imatge de la 55a edició dels Premis ADG Laus explora els rituals que acompanyen la creativitat: supersticions, intuïcions i gestos carregats de desig. Una estètica analògica i simbòlica que connecta el punt quotidià amb el punt cerimonial en el principal certamen de disseny gràfic i comunicació visual d’Espanya.
Explorar nous territoris editorials i traslladar una trajectòria digital al paper. Amb Raw Magazine, vam assumir el repte del seu salt al format imprès amb l’Issue Zero: direcció d’art, disseny editorial i narrativa visual.
Fluke és una productora creativa audiovisual multidisciplinari amb seu a Terrassa i enfocada arreu del món: aquesta és una de les conclusions que vam treure després del procés de diagnòstic, anàlisi, estratègia, identitat verbal i visual que vam desenvolupar.
La Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC), buscava un nou camí conceptual per la temporada 2021/22, una nova mirada que deixés enrere una temporada marcada per la Covid-19 amb noves ambicions. Aquest objectiu va servir d’inspiració per crear el concepte de la nova campanya: Veure els clàssics des d’un nou prisma.
A partir d’aquesta idea, es va aplicar l’efecte prismàtic i calidoscòpic a totes les gràfiques, oferint una nova perspectiva que combina l’elegància del passat amb la vibració del futur.
Campanya gràfica per Òh!pera, una sèrie de tres microòperes de nova creació.
Durant el viatge conceptual hem explorat diferents camins que conclouen en el punt de pensar en l’art com una revolució i representar aquest moviment en la imatge i en el sistema visual, generant impacte en totes les peces.
Rescatant l’estètica brutalista i utilitzant recursos limitats, plantegem una arquitectura de la informació clara i sintètica on destaquem el missatge a partir de símbols impactants amb l’objectiu de cridar l’atenció, demostrant que l’optimització de recursos gràfics sempre pot acompanyar un concepte i potenciar el missatge.
Últimament he tingut converses amb dones i homes que han utilitzat els termes “femení” i “masculí” com a adjectiu per referir-se a estils de disseny. i s’han justificat: “entén-me, ho dic per imaginar-nos el visual”.
Està a les nostres mans canviar aquestes dinàmiques (que malauradament són molt habituals). i no cal ser grans figures públiques o activistes referents per convidar a la reflexió a qualsevol persona del nostre entorn i desconstruir pensaments que tenim tan naturalitzats.
Com a professionals de la comunicació tenim un gran poder: si ens posem les ulleres violetes durant la jornada laboral, podem detectar i modificar actituds que frenen el canvi cap a un escenari igualitari. discutir i donar recursos per parlar des de la igualtat, a mi em fa sentir part de la lluita.
“Masculí” i “femení” no hauria de ser cap adjectiu i substituir aquests termes per altres és un exercici facilíssim, així com posar en pràctica tant com es pugui el llenguatge inclusiu.