Últimament he tingut converses amb dones i homes que han utilitzat els termes “femení” i “masculí” com a adjectiu per referir-se a estils de disseny. i s’han justificat: “entén-me, ho dic per imaginar-nos el visual”.
Està a les nostres mans canviar aquestes dinàmiques (que malauradament són molt habituals). i no cal ser grans figures públiques o activistes referents per convidar a la reflexió a qualsevol persona del nostre entorn i desconstruir pensaments que tenim tan naturalitzats.
Com a professionals de la comunicació tenim un gran poder: si ens posem les ulleres violetes durant la jornada laboral, podem detectar i modificar actituds que frenen el canvi cap a un escenari igualitari. discutir i donar recursos per parlar des de la igualtat, a mi em fa sentir part de la lluita.
“Masculí” i “femení” no hauria de ser cap adjectiu i substituir aquests termes per altres és un exercici facilíssim, així com posar en pràctica tant com es pugui el llenguatge inclusiu.